Personatges


Aquest és un resum que vaig fer abans de posar-me a escriure el primer capítol...

L’Àngels és una noia d’10 anys molt imaginativa. Tant imaginativa que, de vegades, es busca problemes. Resulta que a la seva tieta, la Montse, es dedica a fer d’ ‘escoltadora’ a les llars d’avis i li ha estat revelat un secret llargament ocult... Un dels avis, en Miquel, li ha explicat a la Montse que, fa molts anys, quan es dedicava a la restauració d’estàtues, va descobrir un petit cofre en l’interior d’una d’elles (concretament, l’estàtua d’un noi que anava sobre d’una font). En aquest petit cofre hi havia un fragment d’un pergamí molt interessant: era part del mapa d’un tresor. Ell va guardar el cofre i el pergamí i ara li ha entregat a la tieta Montse. On pot ser l’altra meitat del mapa?
Fins ara, quan ho ha intentat explicar, ningú no li ha fet cas. Però ara, la Montse sí que l’ha escoltat i com que és xerraire de mena, li ha explicat a l’Àngels. Si trobessin el tresor, l’avi Miquel podria ajudar a la seva família, que té dificultats econòmiques.
La Montse i l’Àngels s’embarquen en l’aventura de trobar l’altra meitat del mapa. On pot ser? Una pista important és l’estàtua d’un noi sobre una font. Però aviat descobreixen que a Sabadell hi ha més d’una font amb un noi enfilat al damunt... Podria ser que l’altra meitat fos en alguna de les altres estàtues? Ep, i també descobriran que, a Barcelona, hi ha còpies d’algunes estàtues sabadellenques. Uf, quin embolic!
Sort que els veïns de l’Àngels, els bessons Nil i Pol, també s’uniran a l’aventura. El seny de l’un i la rauxa de l’altre seran necessaris...


ELS PERSONATGES PRINCIPALS

L’ÀNGELS: 10 anys. Porta ulleres, té els cabells llargs i sempre en té una per dir... i per fer. És imaginativa, simpàtica i molt, molt observadora. També és una mica manaire, perquè no dir-ho... Quan sigui gran vol ser investigadora i li agradaria treballar al departament de Criminologia de la Policia. Els seus pares, que ja saben que és del morro fort, diuen que els de la policia ja cal que es preparin, que l’Àngels els farà anar per on ella voldrà.
Està fent cinquè de Primària i li agraden els enigmes matemàtics, les excursions a la muntanya, els espaguetis a la bolonyesa i els comerciants que li somriuen així que entra a la seva botiga.

L'Àngels
Il·lustració a càrrec de l'escola Xaloc, secundària

EL POL I EL NIL: 11 anys.  Són els veïns de l’Àngels. A més de ser germans bessons i de tenir la cara plena de pigues, ells diuen que són “complementaris”. El Pol és molt tranquil, reflexiu, seriós i tot ho analitza deu vegades abans de decidir-se. El Nil és molt nerviós, impulsiu, xerra pels colzes i li agrada anar per feina, és a dir, que es llança a fer les coses sense pensar-s’hi ni un minut. Estan fent sisè de Primària i encara no han aconseguit que, en un primer cop d’ull, els mestres de l’escola els distingeixin, perquè són com dues gotes d’aigua. Ara bé, si observen una estona el seu comportament, ja són capaços de dir qui és qui.
Al Pol li agraden els llibres d’art, els pianistes que toquen peces molt llargues de memòria, les croquetes de formatge i que li expliquin històries de terror quan cau una tempesta. Al Nil li agraden els jeroglífics egipcis, les mòmies egípcies, els patins en línia (que ja deveu saber que no són egipcis) i els entrepans ben replens de llonganissa (que d’egipcis no en tenen res).  

El Pol i el Nil
 Il·lustració a càrrec de l'escola Catalunya, 5è de primària

LA TIETA MONTSE: 42 anys. Va estudiar per ser periodista i va treballar a la ràdio durant uns anys. Ara, però, fa una feina que li agrada molt més: és ’escoltadora’ a les llars d’avis. Que què vol dir ‘escoltadora’? Doncs que va a les llars d’avis i s’ofereix per escoltar les històries que expliquen les persones que resideixen allí. Es veu que és una professió nova i molt important, perquè, de vegades, les persones grans se senten soles i no tenen a ningú que se les escolti. Quan troben algú que té ganes de compartir totes les coses que els han passat a la vida, els avis i les àvies es posen contents i es troben molt millor de salut. Una bona conversa és molt millor que una aspirina!
A la Montse li agraden les pel·lícules que et fan plorar molt, els jerseis de coloraines, les mongetes del ganxet amb rosta i la gent que bada davant dels aparadors. 

La tieta Montse.
Il·lustració a càrrec de l'escola Miquel Martí i Pol, 5è de primària
L’AVI MIQUEL: 92 anys. Sempre explica que, quan ell era petit, “el fred feia sortir penellons a les mans i la calor rostia les pedres”. És una manera de dir que, abans, no hi havia tantes comoditats com ara. De ben jove es va posar a treballar en una fàbrica que es dedicava a fer rosques i cargols, i com que li agradava molt l’art, es va aficionar a restaurar peces de metall.
No li agrada recordar la guerra i no suporta els programes de la televisió en què tothom parla alhora. Li agrada l’escudella amb carn d’olla, seure en un banc i imaginar la vida de les persones que passen, i també els ocells que volen en bandada i formen dibuixos en el cel.
L'avi Miquel.
Il·lustració a càrrec de l'escola Enric Casassas, 6è de primària