Aquest és un
resum que vaig fer abans de posar-me a escriure el primer capítol...
L’Àngels és una
noia d’10 anys molt imaginativa. Tant imaginativa que, de vegades, es busca
problemes. Resulta que a la seva tieta, la Montse, es dedica a fer d’
‘escoltadora’ a les llars d’avis i li ha estat revelat un secret llargament
ocult... Un dels avis, en Miquel, li ha explicat a la Montse que, fa molts
anys, quan es dedicava a la restauració d’estàtues, va descobrir un petit cofre
en l’interior d’una d’elles (concretament, l’estàtua d’un noi que anava sobre
d’una font). En aquest petit cofre hi havia un fragment d’un pergamí molt
interessant: era part del mapa d’un tresor. Ell va guardar el cofre i el
pergamí i ara li ha entregat a la tieta Montse. On pot ser l’altra meitat del
mapa?
Fins ara, quan ho
ha intentat explicar, ningú no li ha fet cas. Però ara, la Montse sí que l’ha
escoltat i com que és xerraire de mena, li ha explicat a l’Àngels. Si trobessin
el tresor, l’avi Miquel podria ajudar a la seva família, que té dificultats
econòmiques.
La Montse i
l’Àngels s’embarquen en l’aventura de trobar l’altra meitat del mapa. On pot
ser? Una pista important és l’estàtua d’un noi sobre una font. Però aviat
descobreixen que a Sabadell hi ha més d’una font amb un noi enfilat al
damunt... Podria ser que l’altra meitat fos en alguna de les altres estàtues?
Ep, i també descobriran que, a Barcelona, hi ha còpies d’algunes estàtues
sabadellenques. Uf, quin embolic!
Sort que els
veïns de l’Àngels, els bessons Nil i Pol, també s’uniran a l’aventura. El seny
de l’un i la rauxa de l’altre seran necessaris...
ELS PERSONATGES PRINCIPALS
L’ÀNGELS: 10 anys. Porta ulleres, té els cabells
llargs i sempre en té una per dir... i per fer. És imaginativa, simpàtica i
molt, molt observadora. També és una mica manaire, perquè no dir-ho... Quan
sigui gran vol ser investigadora i li agradaria treballar al departament de
Criminologia de la Policia. Els seus pares, que ja saben que és del morro fort,
diuen que els de la policia ja cal que es preparin, que l’Àngels els farà anar
per on ella voldrà.
Està fent cinquè
de Primària i li agraden els enigmes matemàtics, les excursions a la muntanya,
els espaguetis a la bolonyesa i els comerciants que li somriuen així que entra
a la seva botiga.
L'Àngels Il·lustració a càrrec de l'escola Xaloc, secundària |
EL POL I EL
NIL: 11 anys. Són els veïns de l’Àngels. A més de ser
germans bessons i de tenir la cara plena de pigues, ells diuen que són
“complementaris”. El Pol és molt tranquil, reflexiu, seriós i tot ho analitza
deu vegades abans de decidir-se. El Nil és molt nerviós, impulsiu, xerra pels
colzes i li agrada anar per feina, és a dir, que es llança a fer les coses
sense pensar-s’hi ni un minut. Estan fent sisè de Primària i encara no han
aconseguit que, en un primer cop d’ull, els mestres de l’escola els
distingeixin, perquè són com dues gotes d’aigua. Ara bé, si observen una estona
el seu comportament, ja són capaços de dir qui és qui.
Al Pol li agraden
els llibres d’art, els pianistes que toquen peces molt llargues de memòria, les
croquetes de formatge i que li expliquin històries de terror quan cau una
tempesta. Al Nil li agraden els jeroglífics egipcis, les mòmies egípcies, els
patins en línia (que ja deveu saber que no són egipcis) i els entrepans ben
replens de llonganissa (que d’egipcis no en tenen res).
El Pol i el Nil Il·lustració a càrrec de l'escola Catalunya, 5è de primària |
A la Montse li
agraden les pel·lícules que et fan plorar molt, els jerseis de coloraines, les
mongetes del ganxet amb rosta i la gent que bada davant dels aparadors.
La tieta Montse. Il·lustració a càrrec de l'escola Miquel Martí i Pol, 5è de primària |
L’AVI MIQUEL: 92 anys. Sempre explica que, quan ell
era petit, “el fred feia sortir penellons a les mans i la calor rostia les
pedres”. És una manera de dir que, abans, no hi havia tantes comoditats com
ara. De ben jove es va posar a treballar en una fàbrica que es dedicava a fer
rosques i cargols, i com que li agradava molt l’art, es va aficionar a
restaurar peces de metall.
No li agrada recordar
la guerra i no suporta els programes de la televisió en què tothom parla
alhora. Li agrada l’escudella amb carn d’olla, seure en un banc i imaginar la
vida de les persones que passen, i també els ocells que volen en bandada i
formen dibuixos en el cel.